martes, 31 de enero de 2017

CTTR en l'acte / debat de Municipalitzem





Dijous passat dia 19 es va celebrar un acte / debat al Centre Cultural La Violeta, al barri de Gràcia, organitzat per la plataforma Municipalitzem, en què va participar CTTR. Allà ens vam ajuntar una sèrie de Col·lectius, tots els quals treballem per a l'Ajuntament, i els Grups Municipals del consistori.



 Primer es va projectar un vídeo explicatiu de com es troben diferents treballadors d'empreses externes que treballen per a l'Ajuntament i els problemes que tenen. Després van intervenir representants dels grups polítics que van assistir a l'Acte: Barcelona en Comú, ERC i la Cup I finalment es va produir un debat. Treballadors de diferents col·lectius van anar prenent la paraula i li van formular les seves preguntes i inquietuds als representants dels grups municipals, inclòs CTTR que també va formular preguntes. 
Entre altres qüestions va quedar de manifest que externalitzar empreses municipals no vol dir millor servei ni estalvi en el mateix, tot el contrari, es dóna un pitjor servei al ciutadà per la precarietat i la pressió que en molts Col·lectius existeix i al final no és un estalvi per el ciutadà perquè són les empreses les que es porten els beneficis en molts casos.



Què és Municipalitzem i què demana:

Municipalitzem és una plataforma per la ocupació pública que demana que aquelles empreses que eren públiques i es van externalitzar tornin una altra vegada a l'ajuntament

http://municipalitzem.barcelona/


LA MUNICIPALITZACIÓ I RECUPERACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS PERSEGUEIX:
  1. Una gestió directa per part de l’Ajuntament. Un control més transparent de la gestió per part de veïns i veïnes, i per tant, un exercici més democràtic de la prestació de serveis públics. Els beneficis que ara es queden en unes poques mans privades serien dirigits a millorar la qualitat dels serveis que ofereix l’Ajuntament en benefici de tota la comunitat.
  1. Una contractació directa que millori les condicions laborals dels milers de persones externalitzades. La fi dels salaris de misèria, de la temporalitat perpetua i de la precarietat generalitzada entre el personal externalitzat. La millora de les condicions de treball reverteix de forma directa en la millora de la prestació dels serveis.
  1. Un estalvi pel pressupost de l’Ajuntament. Acabar amb el sobrecost que suposa l’abonament de l’IVA i altres impostos de prestació de servei; així com el benefici que persegueixen les empreses i entitats que donen els serveis.

MUNICIPALITZACIÓ!RECUPEREM EL CONTROL DELS SERVEIS PÚBLICS!
Des de la Plataforma per l’Ocupació Pública demanem a l’Ajuntament de Barcelona la internalització de tots els seus serveis municipals externalitzats, així com acabar amb la cessió il·legal de treballadors, els falsos autònoms i les situacions d’interinatge funcionarial permanent.



viernes, 20 de enero de 2017

Convocatorias asambleas trabajadores Siresa: Valoración negociación convenio, movilizaciones y huelga













lunes, 16 de enero de 2017

El Govern limita els efectes de la pujada del 8% del salari mínim




MERCAT LABORAL

El Govern limita els efectes de la pujada del 8% del salari mínim
El decret eximeix els convenis col·lectius ja en vigor d'aplicar el nou SMI de 707 euros al mes

El PSOE atribueix les restriccions que va acordar amb el PP a una salvaguarda que hauria de ser revisada





EL PERIÓDICO/ECONOMÍA

CRISTINA MARTÍN VALBUENA / BARCELONA
DISSABTE, 14 DE GENER DEL 2017 - 13:10 CET

Des de l'1 de gener d'aquest any, el salari mínim interprofessional (SMI) és de 707,70 euros, xifra que ha representat una pujada del 8% respecte al 2016, quan se situava en els 655,20 euros. Però l'augment considerat com a "històric" pels seus artífexs, el Govern del PP amb el suport del PSOE, queda diluït amb la inclusió de dues clàusules en el reial decret llei que regula el nou salari mínim.

Aquests dos apartats permeten que determinats convenis col·lectius i algunes ajudes ofertes per l'Administració pública no s'actualitzin per aplicar els 707,70 euros i es puguin mantenir en els 655,20. Oriol Pintos, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, explica que la intenció darrere d'aquesta mesura és la de "limitar l'aplicació real del salari mínim" i que "tindrà efectes en la negociació col·lectiva, ja que les empreses no acabaran augmentat el sou". Un dels col·lectius que pot veure frenada una millora salarial és el de les netejadores d'habitacions d'hotel, les 'kellys'.

salario mínimo en España

CONVENIS QUE NO HAN D'AUGMENTAR L'SMI

El reial decret 742/2016 que estipula la pujada del salari mínim inclou per primera vegada des de fa anys una disposició transitòria que permet a aquells convenis col·lectius vigents durant el 2017 però firmats amb anterioritat no actualitzar-se amb el nou SMI i a continuar aplicant la quantitat aprovada per al 2016. Segons el decret, el motiu per a aquesta limitació es justifica "tenint en compte el caràcter excepcional de l'increment establert" i dona llibertat a les parts legitimades, és a dir, al comitè d'empresa i a la direcció, a decidir si volen aplicar o no les noves quanties de salari mínim.

José Cachinero
CCOO
"Aquesta clàusula és una mostra de les pràctiques tramposes del Govern del PP"
José Cachinero, secretari d'acció sindical i política sectorial de CCOO, considera que "aquesta clàusula és una mostra de les pràctiques tramposes del Govern del PP", que "s'ha saltat el diàleg social", i que amb ella "s'afecta els sectors on els treballadors estan en pitjors condicions".

Per la seva part, el portaveu d'ocupació del PSOE al Congrés, Rafael Simancas, reconeix que aquesta clàusula "restringeix els efectes de la pujada del salari mínim" i admet que es tracta d'"una salvaguarda que hauria de ser revisada". No obstant, Simancas matisa que és "una reserva habitual quan es produeixen pujades extraordinàries". És per això que recorda que en les pujades de SMI que va realitzar el Govern del PSOE entre els anys 2005 i 2009 també s'incloïa aquesta disposició transitòria. "Hi ha limitacions, no tot és perfecte", conclou.

Salario mínimo en Europa

LES AJUDES PÚBLIQUES TAMBÉ QUEDEN LIMITADES

El decret llei inclou una segona clàusula en la qual es fa referència a aquelles "prestacions, beneficis o serveis públics" ofertes per les comunitats autònomes i l'administració local que utilitzen el salari mínim com a indicador o referència del nivell de renda que determina les quantitats a rebre. Concretament, s'estableix que aquestes ajudes també podran mantenir el valor de l'SMI del 2016 per als seus càlculs, com a conseqüència del "caràcter extraordinari" de la pujada del 8%, i es dona llibertat a les autoritats afectes a decidir si volen incrementar-lo o no.

Oriol Pintos
COL·LECTIU RONDA
"Tindrà efectes en la negociació col·lectiva, ja que les empreses no acabaran augmentat el sou"
Per exemple, les beques de menjador que ofereix l'Ajuntament de Barcelona utilitzen com a base el salari mínim per determinar els llindars de renda màxima que determinen si s'accedeix a l'ajuda o no. Així, per a unitats familiars amb dos membres, el nivell de renda màxim per rebre la beca és d'11.951 euros, que és 1,3 vegades l'SMI del 2016. No obstant, si s'actualitzés amb la quantitat per al 2017 i es tingués en compte l'augment del 8%, el nivell de renda seria de 12.880 euros, que suposa ampliar el nivell de renda màxima en gairebé 1.000 euros més.

"NINGÚ COBRA PER SOTA DEL SALARI MÍNIM"

Les declaracions de la ministra d'Ocupació, Fátima Bañez, el novembre passat en què indicava que "ningú a Espanya cobra per sota del salari mínim perquè seria il·legal" queden lluny de la realitat. Tal com denuncia Núria Gilgado, secretària de política sindical de UGT Catalunya, existeixen convenis col·lectius que es registren i es publiquen al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i que estipulen salaris per sota del salari mínim, encara que la llei estableixi que és il·legal. Gilgado afegeix que, quan UGT té constància de casos així, "es denuncien i els convenis s'acaben impugnant", però que el problema ve quan aquestes irregularitats no es detecten pels sindicats i es continuen aplicant.

Un llarg camí per recórrer
UN SMI LLUNY DE L'OBJECTIU EUROPEU. Espanya es troba en la zona intermèdia-baixa dels països de la Unió Europea que tenen salari mínim i a molta distància de la recomanació de la Carta Social europea del 60% del salari mitjà, que equival a uns 1.000 euros mensuals.
EL CONGRÉS TRAMITA UNA LLEI. El Congrés va aprovar el novembre passat la redacció d'una llei per apujar l'SMI fins a 800 euros de forma escalonada. De fet, els sindicats havien reclamat que s'arribés a aquesta quantitat ja el 2017 per la qual cosa han criticat l'acord del PSOE i el PP per apujar-lo fins a 707 euros.
MÉS TREBALLADORS POBRES. Durant la crisi ha augmentat en 4,3 punts la xifra de treballadors que cobren menys que el salari mínim al passar d'un 8,8% el 2008 a un 13%. En aquesta evolució hi han influït les rebaixes de sou i la proliferació de contractes a temps parcial.

Els excrements de colom de la plaça de Catalunya causen la invalidesa d'una guia turística




RESOLUCIÓ JUDICIAL

Els excrements de colom de la plaça de Catalunya causen la invalidesa d'una guia turística
El Tribunal Superior de Justícia sentencia que l'exposició prolongada a les deposicions d'aquestes aus va causar una fibrosi pulmonar a la treballadora





EL PERIÓDICO / BARCELONA
DIMECRES, 11 DE GENER DEL 2017 - 10:37 CET

Els excrements de colom de la plaça de Catalunya van ser els culpables. L'exposició constant a aquests va ser la causant de la malaltia respiratòria d'una guia turística que treballava al cèntric enclavament, que ha derivat en la seva incapacitat absoluta. Així ho acaba de confirmar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha desestimat el recurs interposat per la mútua després que un jutjat social donés la raó a la treballadora l'any 2012, segons ha avançat 'El diari del treball' i ha confirmat a aquest diari el Col·lectiu Ronda, que ha portat el cas.

G. T., guia turística, va treballar entre el març del 2008 i el juliol del 2010 a les oficines de Turisme de Barcelona de la plaça de Catalunya, tant a les instal·lacions subterrànies com a les cabines de l'exterior i a la Rambla. La sentència recull que la fibrosi pulmonar que va patir aquesta empleada es va produir "exclusivament" per l'exposició i l'alta concentració d'excrements de colom al lloc de treball de la guia: la plaça de Catalunya, popular espai on la presència de coloms no és només constant, sinó considerada una tradició. Aquest és un dels motius que argumenta la sentència per considerar que la malaltia de la dona és fruit d'un accident laboral.

DE COLOM I DE PERIQUITO

Els informes mèdics de la pacient del desembre del 2008 i l'abril del 2010 van considerar molt necessari un canvi de lloc de treball donat el quadro clínic que provocava en la treballadora la inhalació de partícules d'excrements tant de colom com de periquito, una constant al lloc, cosa que Turisme de Barcelona no va facilitar.